Diumenge de Sant Jordi històric pel club. Després de vèncer a l'anada, fa un mes a terres tarragonines, encaràvem la tornada amb optimisme, on obligàvem al Salou a vèncer sí o sí. La tornada de play-off començava ahir dissabte amb l'adaptació de la sala de joc, el local del club al casino olotí, per facilitar tant als jugadors com els espectadors seguir el matx. La sala per prop de 50 taulers deixava únicament 10 taulers per tenir molt més espai.

   9:15 hores i ja som quasi tots els olotins a la sala. Un passeig d'en Blay ple de parades i gent acompanyaven un bon ambient. A les 9:35 hores comença el matx, 5 minuts més tard de cortesia, a l'avisar de la dificultat d'aparcar per la zona dels visitants. Arrenquen els rellotges i comença arribar gent. A mesura que va avançant el matí el matx sembla més difícil per l'Olot. Més espectadors a la sala d'entre els quals hi ha jugadors d'equips inferiors de l'Olot, jugadors d'altres clubs gironins i alguns aficionats. Al voltant de les 11 hores Carles Barrera, amb negres a l'últim tauler, arriba a una triple repetició de la posició per signar l'empat. La resta de partides comencen a encarrilar-se, fins que una hora més tard, Aymerich, remata un final de dames de manera precisa. Destacar que després d'aquesta magnífica lliga aconsegueix la seva tercera i definitiva norma de Mestre Català (per fi!). 1'5 a 0'5 al marcador. Uns minuts després és al tauler 2 on se signen les taules en una posició plena de cops tàctics on era molt difícil saber qui estava millor. Passat aproximadament mitja hora, Jordi Vall entaula un final d'alfils de diferents colors. Seguidament és Ernest Serrat qui guanya i posa el 3'5 a 1'5 i tanca una temporada individual espectacular amb 10'5 punts en 11 rondes! La norma però se li escapa per pocs punts en la mitjana de rivals. 10 minuts després es signa l'empat al primer tauler. Només necessitàvem un punt més per assegurar l'ascens. I Pinyol i Busquets estan en dos final guanyats on no perdonen. 6 a 2 a falta de Vinardell i Triadú. El somriure dels jugadors que ja han acabat, i de la majoria dels espectadors, apareix a totes les cares. Al voltant de les dues, al tauler sis, Vinardell s'equivoca en un final i encaixa l'única derrota dels olotins. Tota l'expectació es trasllada a la taula tres, on Triadú defensava un final de torres amb un peó contra dos peons de taules teòriques. Tot i això el rival allarga la partida fins a les 14:30 hores, 5 hores després de l'inici, fins que el delegat visitant comunica al jugador que la partida no decidia el matx. Això fa que se signin les taules minuts més tard. Finalitza la partida i l'eufòria esclata a la sala. Un munt de felicitacions tant dels espectadors com dels jugadors visitants cau sobre els 10 jugadors de l'A. Finalment foto oficial per la història del club i dinar a l'Sport per celebrar l'ascens. Una cirereta merescuda a la gran temporada de l'equip i la magnífica feina que s'està fent al club. Ara només ens queda seguir treballant per preparar la temporada per l'any que ve, a la màxima categoria dels escacs catalans, 15 anys més tard que l'Olot hi jugués.

ACTA DEL MATX