Jordi Parés i Morera (1935-2007)

 Jordi Parés vs Joaquim Durao (MN) al III Torneo Internacional de Olot (1968)

   No obstant la seva faceta d'organització, si haguéssim de fer una breu biografia del seu tarannà en el món dels escacs, no hauríem d’oblidar la seva etapa com a jugador. Va assolir sis Campionats Absoluts d’Olot, diverses vegades el Campionat Social, etc. Va participar activament en els Campionats de Catalunya per equips, sempre en el primer equip del Club, amb el que varen dur el nom d’Olot a les més altes categories estatals. També va tenir una notable presència en els Tornejos Internacionals tancats que es celebraren al Cercle Olotí, dels que també va ser organitzador i màxim responsable de les darreres edicions.

Entregant el trofeig de sots-campió al GM Miguel Ángel Quinteros (ARG) al IX Torneo Internacional de Olot (1974)

   En Jordi era una persona educada, culta i intel·ligent; amb un marcat caràcter i una capacitat de treball enorme, a la que s’hi podria afegir una facilitat per fer ‘broma’ de qualsevol situació. Aquest caràcter va ser el que el va empènyer a canviar l’orientació de les activitats d’un Club que fins a aleshores estava composat bàsicament per persones adultes, cap a la docència dirigida als més joves. Així, l’any 1968 es varen impartir, per primera vegada, classes d’escacs dirigides a jugadors juvenils a les que varen seguir els primers Campionats Juvenils d'Olot. Aquesta activitat s’anirà incrementant de manera notable en el transcurs dels anys i esdevindrà la base dels èxits del nostre Club en la dècada següent. Durant la seva segona etapa com a president del Club Escacs Olot (1969-1981) va potenciar el nostre Club formidablement, arribant a presentar durant varis anys la llista amb més jugadors federats de la península, competint amb els Clubs de més solera de tot l’estat espanyol. Els Campionats Juvenils d’Olot comptaven durant aquells anys amb un centenar de participants o més, repartits en diferents categories. Una repassada breu pels èxits assolits durant el seu mandat podrien ser: Campions de Catalunya de Primera Divisió (76/77), Campions d’Espanya de 2ª Divisió el mateix any, Campions de Catalunya per equips en categoria Infantil; sotscampió de Catalunya 1ª Divisió (77/78), 3er. classificat. al Campionat d’Espanya de Primera Divisió (1978), i un llarg etc. d’èxits dels jugadors que es varen formar en aquella època i que varen donar una colla de títols al nostre Club. Els escacs olotins eren, sens dubte, una referència de primer ordre a tots nivells.

Amb el Dr. Rey Ardid a Saragossa durant la disputa del Campionat d'Espanya de Clubs (1976)

   Va ser l'època també dels fitxatges. A principis dels anys setanta (1970's) varen començar a completar el primer equip del'Olot amb jugadors com Robert Ferran, Josep Revilla, Rafel González Maza i el olotí, afincat a Barcelona, Joan Jurado; el portuguès Joao Cordovil (MF), el colombià Òscar Castro (MI) i Antonio Medina (MI). Cal també mencionar Joan Albert Poyato, Josep Monedero, Alejandro Abejón i Josep Ma. Cuadras que també varen jugar pel nostre Club en aquella època. La política de fitxatges no només buscava el assolir campionats per equips, sino que s'aprofitava la gran qualitat d'aquests jugadors per donar classes als socis i jugadors locals, cosa que va potenciar de manera notable el nivell de tots els que hi assistiren. Altres jugadors destacats que varen jugar amb l'Olot varen ser Miguel Angel Nepomuceno i Francisco Javier Sanz (campió d'Espanya 1973).

   Un dels fitxatges més emblemàtics de l'època va ser en Joao Cordovil, MF, periodista i jugador d'escacs, vàries vegades campió de Portugal. Després de participar en un dels darrers Tornejos Internacionals tancats, en Jordi Parés li va proposar fitxar pel Club Escacs Olot per reforçar el primer equip i dirigir les classes als alumnes més aventatjats de la plantilla. Tot un encert, doncs els mètodes del portugués, altament refinats, varen aconseguir molt bons resultats.

   De la vida social, cal destacar les hores i hores esmerçades per en Jordi en entretenir-nos als vells locals del Club al Cafè Sport, on passavem tardes de diumenge entre partídes ràpides i històries dels escacs i d'altres no tan d'escacs...Les classes dels dissabtes, repassant les partides del Campionat de Catalunya; i tantes estones al Cafè Sport parlant de política, de ciència, de temes socials, etc. Amb en Jordi Parés no tenies temps epr avorrir-te i sempre tenies un amic disposat a escoltar-te.

   Tantmateix, la magnífica biblioteca del Club, que va arribar a tenir centenars d'exemplars, entre llibres, revistes, tractats tècnics, etc, tenia el seu origen en les donacions que en Jordi Parés va fer als inicis del seu segon mandat.Es pot afirmar, sense equivocar-nos, que en Jordi hi va deixar quelcom més que moltes hores de la seva vida en el nostre Club. Molts dels que hem viscut aquells anys, recordem la novedosa forma de premiar els joves escaquistes que durant la temporada havien fet bons resultats, amb un viatge a l'estranger, durant l'estiu. D'aquells viatges per Itàlia, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Austria... fins i tot l'antiga Iugsolàvia, en guardem records inoblidables i anècdotes per omplir un llibre. Aquells viatges s'aprofitaven també per jugar algun matx amb diferents clubs dels llocs on feiem estada, ocasió que aprofitàvem per fer els primers 'pinitos' parlantr altres idiomes, que, per descomptat, no dominàvem cap dels integrants de l'expedició.

   De tot allò però, el més important és la llavor que va deixar en Jordi en tants i tants joves que, anys més tard, agafarien el relleu i tirarien endavant el nostre Club amb altres projectes, mantenint sempre l’esperit de treball i dedicació al noble joc que els havia inculcat.